Tal día com avui Santa Maria de Sants va deixar de ser un municipi independent per integrar-se a Barcelona mitjançant un reial decret, un fet que va marcar un punt d'inflexió en la història de l'annexió de Sants a Barcelona i en la configuració del districte actual.

La troballa d'un refugi antiaeri de la Guerra Civil al carrer 26 de Gener de 1641 a Hostafrancs ha sortit a la llum durant les obres de remodelació de la via, segons ha informat Ràdio Hostafrancs.

David Martínez Herrada (Barcelona, 1977) presentarà el llibre Històries de Barcelona dimecres 4 de març, a les 19 h, a la llibreria Abacus del carrer d’Ausiàs March, 16, de Barcelona.

El districte de Sants-Montjuïc  impulsa un record públic del que està considerat el primer banc de sang de donants del món , una iniciativa pionera que es va posar en marxa a Barcelona l’any 1936 , en el context de la Guerra Civil. La proposta preveu la instal·lació d’un faristol informatiu  a l’entorn de Montjuïc, amb l’objectiu de posar en valor un episodi clau de la història de la medicina moderna i de la ciutat. El banc de sang va ser impulsat pel doctor Frederic Duran i

La Lleialtat Santsenca presenta un document audiovisual de cinc minuts dins del Festival Lliure de Sants 2026, en homenatge als 90 anys de la Revolució Social del 1936. Sants torna a mirar enrere per entendre el seu present. Amb motiu del 90è aniversari de la Revolució Social de 1936 , l’entitat cultural La Lleialtat Santsenca  ha estrenat un impressionant tràiler històric titulat “1936, Sants revolucionat” , una recreació audiovisual basada en documents d’arxiu, testimonis i

Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), Barcelona va esdevenir un dels principals objectius de la guerra aèria contra la població civil.

El Poble-sec és avui un dels barris amb més personalitat de Barcelona, però els seus orígens s’arrelen en una història marcada per la manca d’aigua i pel creixement urbanístic accelerat de mitjan segle XIX. En aquella època, quan la ciutat encara estava encerclada per les muralles i els carrers del Raval començaven a quedar saturats, moltes famílies treballadores van buscar nous espais on instal·lar-se. La falda de Montjuïc, fins llavors ocupada per hortes i petites construcc

El proper dijous 18 de desembre, a les 12:00 h, s’inaugurarà al carrer de Vilardell, a Hostafrancs, un faristol commemoratiu en homenatge a les persones del barri que van morir a causa dels bombardejos feixistes durant la Guerra Civil espanyola. L’acte, impulsat per alumnes de l’Institut Escola d’Arts en el marc d’un projecte de recerca sobre memòria històrica, ha comptat amb el suport del Districte de Sants-Montjuïc, que ha fet seu aquesta iniciativa ciutadana i pedagògica.

Aquest divendres 12 de desembre s’inaugura un “faristol de memòria” a la plaça de Bonet i Muixí, amb l’objectiu de conservar la memòria històrica del refugi antiaeri número 819, construït pels veïns durant la Guerra Civil. L’actuació permetrà visualitzar part de l’interior del refugi sense necessitat d’accedir-hi, amb una porta de metacrilat que deixa veure les escales d’accés a les galeries i un punt de llum per il·luminar l’espai. A més, s’hi instal·larà un mural explicatiu

El barri de la Font de la Guatlla conserva un nom que remet als seus orígens rurals, quan aquesta franja situada entre Montjuïc i la Gran Via era un indret de camps, masies i petites zones de conreu. La documentació històrica recollida per l’Arxiu Històric de Sants confirma que el topònim prové d’una font que es trobava dins del recinte de la fàbrica Butsems , al costat d’una alzina, i que va acabar donant nom a tota l’àrea. No era, per tant, una font monumental ni un element

Foto: BARCELOFÍLIA El 5 de desembre de 1926 es va inaugurar al carrer Rolanda, l’actual Violant d’Hongria, el Velòdrom de Sants, un equipament impulsat per la secció ciclista de la Unió Esportiva de Sants. El nou recinte substituïa l’antic Velòdrom del Cubell, actiu fins al 1925 al carrer Sant Jordi, i responia a la voluntat del barri de mantenir viva una tradició ciclista que ja arrelava des de principis de segle. La pista presentava una corda aproximada de 250 metres, amb r

La presència pública de l’escut original de l’antic municipi de Sants  és avui una raresa, i un dels pocs testimonis físics que recorden que el barri va ser, fins al 1897, un poble independent. Aquest símbol històric es conserva en un lloc tan discret com significatiu: la Font del Nen  dels jardins de Can Mantega , una peça escultòrica del segle XIX que continua actuant com a contenidor de memòria col·lectiva. L’escut, procedent del segell parroquial de Santa Maria de Sants ,