Refugis antiaeris d'Hostafrancs: tres accessos descoberts al carrer 26 de Gener esperen decisió municipal
- Angel Lacoma
- fa uns segons
- 3 min de lectura
Les obres de reurbanització del carrer 26 de Gener de 1641, al límit entre Hostafrancs i La Bordeta, han posat al descobert tres accessos a refugis antiaeris de la Guerra Civil, una troballa que situa el barri al centre del debat sobre la preservació de la memòria històrica i la gestió del patrimoni veïnal. Els accessos, localitzats progressivament entre el 3 i l'11 de març de 2026, podrien correspondre als refugis 0657, 0874 i 0421 del registre municipal, segons l'Atles dels Refugis de la Guerra Civil espanyola a Barcelona.
El Servei d'Arqueologia de Barcelona i la Unitat de Subsòl dels Mossos d'Esquadra van realitzar la primera inspecció interior la setmana del 24 de març, accedint a l'entrada identificada provisionalment com a refugi 0657.
A l'interior s'hi han documentat latrines amb connexió a aigua corrent, instal·lacions elèctriques al sostre, parets de maó i nínxols excavats als murs, elements que apunten a una construcció planificada però interrompuda sobtadament, possiblement cap al 1938.
L'espai, d'uns 200 metres de longitud, presenta una configuració de "cul-de-sac": la galeria s'acaba de cop, sense connexió amb altres túnels coneguts.
L'estat estructural genera preocupació. Segons la inspecció tècnica, hi ha despreniments de blocs laterals que comprometen la seguretat en dos punts concrets: el tram proper al carrer Portugalete i el més proper a Creu Coberta. Per aquest motiu, no s'ha pogut accedir als altres dos accessos localitzats fins que un enginyer de mines avaluï la viabilitat de reforçar les estructures.
La regidoria del Districte de Sants-Montjuïc ha confirmat que es treballa en un informe tècnic que determinarà les opcions de conservació, documentació o posada en valor.
Des del veïnat i entitats memorialistes es reclama una solució que combini la seguretat urbana amb el reconeixement patrimonial. En tertúlies veïnals s'ha plantejat la possibilitat de reforçar estructuralment un tram del refugi amb una "falca" de contenció que permetés, en un futur, habilitar un espai de memòria accessible des de l'exterior, sense interferir amb la vida quotidiana del carrer. També s'ha suggerit que la reurbanització del 26 de Gener podria aprofitar-se per pacificar el trànsit i crear un entorn més segur per a una eventual visita guiada exterior.
Barcelona compta actualment amb tres refugis antiaeris oberts al públic de manera estable: el de la Torre de la Sagrera, el de la Plaça del Diamant a Gràcia i el Refugi 307 al Poble-sec. Altres espais, com el del carrer Piquer o el del carrer Toledo a La Bordeta, es troben en fases d'estudi o conservació preventiva. El cas d'Hostafrancs s'afegeix a aquesta xarxa de memòria, amb la particularitat que es tracta d'un barri obrer i republicà on els refugis es van construir per iniciativa veïnal, no per encàrrec institucional, un fet que reforça el seu valor com a testimoni de l'autoorganització popular durant la guerra.
La decisió sobre el futur d'aquests accessos no es prendrà abans de disposar de l'informe de l'enginyer de mines i de l'aval del Servei d'Arqueologia. Mentrestant, els accessos romanen tancats i protegits, a l'espera que la ciutat defineixi com vol recordar, des del present, l'esforç col·lectiu d'aquelles famílies que van cavar vuit metres sota terra per protegir-se de les bombes.
FONTS CONSULTADES:
Ajuntament de Barcelona / Servei d'Arqueologia i Premsa Municipal (dades de localització, dimensions i hipòtesis de correspondència amb el registre municipal)
Línia Sants / ACN (detalls de la inspecció interior, troballes arqueològiques i declaracions tècniques)
Ràdio Hostafrancs (transcripció de tertúlia veïnal amb Memòria en Moviment i Associació de Veïnes i Veïns d'Hostafrancs, aportacions sobre estat estructural i propostes de posada en valor).
Aquest diari és independent i comunitari. Més informació sobre qui som
