Les pedreres de Montjuïc passen de l'explotació històrica a espais verds públics
- Redacció
- 5 minutes ago
- 2 min de lectura
El territori del districte amaga desenes d'antigues pedreres de Montjuïc que van subministrar la pedra per construir bona part de Barcelona i que avui s'han reconvertit en equipaments de lleure i zones verdes per a la ciutadania. Aquest patrimoni, explotat des de l'època romana fins als anys cinquanta, és ara un espai de memòria i esbarjo al districte de Sants-Montjuïc.
La pedra de la muntanya va ser el material bàsic per aixecar des de la Barcino romana fins a edificis institucionals com el Palau de la Generalitat, l'Ajuntament o Santa Maria del Mar, i també obres modernistes com el Palau Güell i la Casa Batlló. L'extracció es va mantenir activa fins a mitjan segle passat, quan es va construir l'últim edifici amb aquest material, una antiga seu bancària a la plaça de Catalunya.
Un cop aturada l'activitat extractiva, els túnels es van aprofitar per al cultiu de xampinyons i la sorra resultant es venia als mercats com a terra d'escudelles per fregar plats i cassoles. Amb el temps, els grans forats deixats per l'explotació van trobar nous usos al servei del barri i de la ciutat.
Darrere el Palau Nacional, a l'antiga pedrera de la Foixarda, el botànic Pius Font i Quer va crear l'any 1930 el Jardí Botànic Històric, que avui conserva alguns dels arbres més alts de Barcelona. Aquest mateix espai va acollir el primer parc d'atraccions de la muntanya durant l'Exposició Internacional de 1929, abans de desaparèixer i deixar pas a unes instal·lacions hípiques que encara ocupen la zona.
Més enllà de la Foixarda, l'arquitecte paisatgista Jean-Claude Nicolas Forestier va dirigir l'enjardinament del roserar Amargós i de les escales del Generalife. La seva intervenció va ser clau per a la recuperació social de la muntanya. Impulsat per Francesc Cambó, el pla paisatgístic va permetre salvar Montjuïc de l'especulació i dels constructors privats, consagrant-lo com un gran espai verd d'esbarjo públic per a les classes treballadores.
Aquesta visió comunitària també va donar lloc al Teatre Grec. El fossat de l'antiga pedrera Machinet es va transformar en un teatre de natura a l'aire lliure, dissenyat per Ramon Reventós i Farrarons amb la inspiració del teatre d'Epidaure. Avui, aquests indrets recorden als veïns de Sants, Hostafrancs, la Bordeta i Poble-sec la importància de blindar els espais naturals davant de la pressió immobiliària i garantir que la muntanya continuï sent un pulmó verd i accessible.
La transformació d'aquests espais extractius en equipaments públics suposa una reivindicació històrica del dret a la ciutat. Mentre durant segles la muntanya va ser espremuda per bastir els grans monuments del centre, avui les seves cicatrius s'han convertit en refugis de biodiversitat i cultura per als residents del districte. Protegir aquests espais de nous interessos privats continua sent un repte per a les entitats veïnals, que vetllen perquè Montjuïc mantingui la seva funció social i ecològica en benefici de la comunitat.
FONTS CONSULTADES
Ajuntament de Barcelona / Parc de Montjuïc
Aquest diari és independent i comunitari. Més informació sobre qui som
Comentaris