top of page

Inicien la injecció de morter per segellar les galeries del refugi 657 al carrer 26 de Gener de 1641

Writer: Redacció
Redacció
1 minute ago
2 min de lectura
Treballadors amb armilles fluorescents al costat d’un camió formigonera en un carrer estret amb tanques grogues.
Foto: Cristina Sangrà

Les obres de reurbanització del carrer 26 de Gener de 1641, al límit entre Hostafrancs i la Bordeta, han reprès una nova fase amb la injecció de morter per segellar els espais subterranis. Una formigonera opera des de la vorera del costat Llobregat, per on discorre la galeria principal que connecta en ziga-zaga amb les diverses boques dels refugis antiaeris descoberts el març de 2026. L'operació té com a objectiu garantir la seguretat estructural del terreny, respectant alhora el tramat de galeries que el veïnat va construir l'any 1938 per protegir-se dels bombardejos feixistes durant la Guerra Civil. Aquesta intervenció marca un punt d'inflexió en un conflicte urbanístic que ha tensat la relació entre la planificació municipal i la preservació del patrimoni històric local.

El material utilitzat és un tipus de morter molt líquid i autoanivellant, descrit tècnicament com a formigó de baixa densitat. Aquesta composició permet omplir buits, cobrir terres i fixar estructures de manera ràpida i uniforme sense generar una càrrega excessiva sobre el subsòl històric. Un cop assenti el material, està previst que es reprenguin les obres de millora del carrer, que van quedar interrompudes al primer trimestre de l'any arran de la localització dels tres accessos als refugis, entre ells el refugi 657.


La interrupció inicial va suposar un replantejament obligat de les prioritats, posant en valor la memòria popular i familiar dels veïns més arrelats al carrer, que han reivindicat constantment la protecció d'aquests espais com a símbol de la resistència civil.


L'Ajuntament de Barcelona ha modificat el projecte original de reurbanització com a mesura de precaució i resposta a les pressions veïnals. Els nous arbres i el cordó d'aparcament s'han desplaçat a la banda Besòs del carrer, evitant així carregar pes directament sobre el subsòl reblert. Aquesta decisió respon a les advertències tècniques sobre el grau d'inestabilitat del subsòl i a la necessitat de conservar la integritat de les estructures subterrànies. La reurbanització del carrer preveia inicialment ampliar les voreres i millorar l'accessibilitat, eliminant barreres arquitectòniques amb una inversió prevista de prop de dos milions d'euros, però la troballa arqueològica ha obligat a prioritzar la seguretat i la memòria per sobre de la celeritat de l'obra pública.


La intervenció al subsòl s'emmarca en un dilema complex entre la necessitat de pacificar i modernitzar l'espai públic i la obligació ètica de conservar les restes de la lluita antifeixista. Els serveis d'arqueologia i la Unitat de Subsòl dels Mossos d'Esquadra ja van accedir a la construcció subterrània de prop de dos-cents metres de llargada per avaluar-ne l'estat, trobant-hi elements com letrines i instal·lacions elèctriques que testimonien la vida quotidiana sota les bombes. La solució adoptada busca un equilibri fràgil: segellar per garantir la seguretat viària immediata, però utilitzant un material que, en teoria, permetria futurs accessos per a la museïtzació o l'estudi històric. Tot i això, el veïnat i els col·lectius de memòria històrica reclamen compromisos fermes i vinculants sobre la preservació real i la futura obertura al públic d'aquests refugis, més enllà de les garanties tècniques sobre la reversibilitat del formigó de baixa densitat.

Fonts Consultades:

Aquest diari és independent i comunitari. Més informació sobre qui som

Comentaris

Puntuat amb 0 de 5 estrelles.
Encara no hi ha puntuacions

Afegeix una puntuació

últimes notícies

Enllaç a Ona de Sants-Montjuic
Enllaç a Radio Hostafrancs
Afegeix-te al canal de whatsapp
bottom of page