El Poble-sec: un barri nascut de la manca d’aigua i forjat per la cultura popular

El Poble-sec és avui un dels barris amb més personalitat de Barcelona, però els seus orígens s’arrelen en una història marcada per la manca d’aigua i pel creixement urbanístic accelerat de mitjan segle XIX. En aquella època, quan la ciutat encara estava encerclada per les muralles i els carrers del Raval començaven a quedar saturats, moltes famílies treballadores van buscar nous espais on instal·lar-se. La falda de Montjuïc, fins llavors ocupada per hortes i petites construccions rurals, va esdevenir un lloc accessible i amb possibilitats de desenvolupament.

La zona, però, era coneguda per la seva escassetat de recursos hídrics. Les fonts naturals eren escasses i els pous no sempre garantien un subministrament constant. Amb l’arribada de les primeres fàbriques i tallers a finals del segle XIX, especialment del ram tèxtil, la pressió sobre l’aigua va augmentar i molts pous van acabar assecant-se. Aquest context de sequedat —tant natural com provocada per la industrialització— és el que va acabar donant nom al barri: el Poble-sec.

Abans de la planificació ordenada de l’Eixample de Cerdà, aquesta zona va créixer de manera espontània i ràpida. Els carrers del barri, més estrets i irregulars que els del centre de la ciutat, són encara avui un record d’aquell primer procés d’expansió urbana de Barcelona. Amb el pas dels anys, el Poble-sec va esdevenir un nucli popular, obrer i densament poblat, amb una forta identitat comunitària.

A partir del segle XX, la proximitat amb l’avinguda del Paral·lel va reforçar el caràcter cultural del barri. Els grans teatres de l’artèria —com El Molino, l’Apolo, el Condal o el Victòria— van convertir l’entorn en un pol d’espectacles, música i vida nocturna. Aquesta efervescència cultural va arrelar i va contribuir a dibuixar el perfil actual del Poble-sec: un espai viu, divers i profundament vinculat a les arts escèniques.

Avui el barri manté aquest doble llegat: d’una banda, la memòria d’un origen humil marcat per la manca d’aigua i pel desenvolupament industrial; de l’altra, una identitat cultural sòlida que continua evolucionant. Entre la falda de Montjuïc i el Paral·lel, el Poble-sec s’ha consolidat com un referent de convivència, creativitat i dinamisme social, sense perdre els rastres d’una història que encara es percep en els seus carrers.