Els bombardeigs sobre Hostafrancs durant la Guerra Civil: memòria d’un barri sota les bombes

Foto: despertaferro-ediciones.com

Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), Barcelona va esdevenir un dels principals objectius de la guerra aèria contra la població civil. El conflicte va marcar un abans i un després en la manera de fer la guerra, i la ciutat —i els seus barris— van patir de manera directa una violència fins aleshores desconeguda. Hostafrancs, situat en una zona estratègica de connexió amb el port, l’estació de Sants i diversos eixos industrials, no va quedar al marge d’aquests atacs.

A partir de 1937, l’aviació aliada al bàndol franquista —principalment la italiana i l’alemanya— va iniciar una campanya sostinguda de bombardeigs sobre Barcelona amb un doble objectiu: debilitar la rereguarda republicana i sembrar el terror entre la població civil. Aquesta estratègia, que avui és considerada un precedent dels bombardeigs indiscriminats sobre ciutats, va afectar tant grans infraestructures com zones plenament habitades.

Hostafrancs, un barri exposat

Hostafrancs era aleshores un barri densament poblat, amb una forta presència obrera i una trama urbana compacta. Tot i no acollir grans instal·lacions militars, la seva proximitat a vies de comunicació clau i a espais industrials va convertir-lo en una àrea vulnerable. Diversos bombardeigs documentats entre 1937 i 1938 van afectar el barri, amb impactes en carrers com Creu Coberta, Príncep Jordi o Vilardell.

Alguns d’aquests atacs es van produir de matinada o de nit, quan la població dormia, fet que va incrementar la sensació d’indefensió. Encara que no tots els bombardeigs van causar víctimes mortals, sí que van provocar danys materials importants, destrucció d’habitatges i un impacte psicològic profund en el veïnat. Moltes famílies es van veure obligades a refugiar-se en soterranis, refugis improvisats o espais subterranis, en una lluita constant per sobreviure.

La ciutat bombardejada

Hostafrancs formava part d’una ciutat castigada de manera sistemàtica. Entre 1937 i 1939, Barcelona va patir centenars d’atacs aeris, amb un dels episodis més greus entre el 16 i el 18 de març de 1938, quan els bombardeigs continuats van provocar centenars de morts i milers de ferits. Aquests fets van tenir una forta repercussió internacional i van consolidar Barcelona com un dels símbols de la població civil atacada en guerra.

Els barris populars, com Hostafrancs, Sants o el Poble-sec, van viure aquests episodis amb especial duresa. La manca de defenses antiaèries efectives en els primers moments del conflicte i la precarietat dels refugis van fer que la població civil quedés especialment exposada.

Memòria, silenci i recuperació

Després de la guerra i durant dècades de dictadura franquista, el record dels bombardeigs va quedar relegat a l’àmbit privat. Les víctimes no van ser reconegudes públicament i molts episodis van desaparèixer del relat oficial. Tot i això, la memòria va perviure en el relat oral de les famílies i del veïnat.

En els darrers anys, gràcies a la recerca històrica, al treball de centres educatius i entitats veïnals, i a les polítiques de memòria democràtica, s’ha iniciat un procés de recuperació d’aquests fets. La col·locació de faristols, plaques i elements informatius a l’espai públic busca restituir aquesta memòria i vincular-la al territori on van tenir lloc els fets.

Un acte per recordar

L’acte commemoratiu previst aquest dijous al carrer de Vilardell s’inscriu en aquest procés de recuperació de la memòria històrica. No es tracta només de recordar els bombardeigs com a fets del passat, sinó de reconèixer l’experiència de la població civil d’Hostafrancs i de reivindicar el dret col·lectiu a la memòria, a la veritat i a la reparació simbòlica.

Recordar els bombardeigs sobre Hostafrancs és, també, una manera d’entendre el barri d’avui, de posar nom al sofriment viscut i de reafirmar el compromís amb una cultura de pau i de defensa dels drets humans.