La pesta porcina africana a Collserola: situació actual, riscos de transmissió i mesures de contenció

La detecció recent de diversos senglars morts al terme de Cerdanyola del Vallès ha confirmat la presència de la pesta porcina africana al voltant del Parc Natural de Collserola. Es tracta dels primers casos que es registren a l’Estat des del 1994, un fet que ha activat tots els protocols de vigilància i contenció per part de les autoritats sanitàries i ambientals.

La pesta porcina africana és un virus que afecta únicament porcs domèstics i porcs senglars. No és transmissible a humans, però és altament letal per als animals infectats, amb mortalitats que poden arribar al cent per cent en els casos més greus. La malaltia es pot transmetre per contacte directe entre animals, per fluids corporals, per ingestió d’aliments contaminats o a través de materials que hagin estat exposats al virus, com roba, calçat, eines, vehicles o bicicletes.

Riscos de transmissió i comportaments que poden agreujar la situació

Els experts assenyalen que, tot i que el senglar és un animal amb capacitat de desplaçament, la major part de grups mantenen un comportament relativament local i tendeixen a moure’s dins d’àrees habituals. Això redueix la probabilitat que el virus es propagui de manera espontània a zones llunyanes, però no elimina el risc d’expansió a través de factors humans.

Una de les pràctiques que més preocupa és la presència de restes de menjar en contenidors, papereres o zones de pícnic, així com l’hàbit d’alimentar animals en entorns urbans. Aquestes situacions poden generar una concentració anormal de senglars i barrejar grups que habitualment no interaccionen, afavorint la transmissió entre ells. També es recorda que objectes humans que hagin entrat en contacte amb zones afectades poden actuar com a vectors si després es desplacen fora de l’àrea de control.

Un perímetre de seguretat ampliat i restriccions al parc

Des de la detecció dels primers casos, s’ha establert un perímetre de control de sis quilòmetres al voltant del punt d’infecció i un radi de vigilància que arriba als vint quilòmetres, cobrint pràcticament tot Collserola. Com a mesura preventiva, s’ha tancat l’accés al parc per a totes les activitats de lleure i s’ha reforçat la presència d’informadors i senyalització als accessos principals.

Les autoritats també han començat la instal·lació de gàbies i tanques i han anunciat captures selectives de senglars per reduir la densitat d’animals a la zona afectada. Aquesta estratègia pretén minimitzar els contactes entre individus i limitar el risc de transmissió del virus.

Sense afectació a granges, però amb una vigilància estricta

Fins ara no s’ha detectat cap cas en explotacions porcícoles domèstiques. El focus se situa exclusivament en poblacions salvatges, un factor que, segons els especialistes, facilita el control inicial del brot. Tot i això, es manté un dispositiu de vigilància constant per evitar que el virus pugui arribar a granges de la zona.

La col·laboració ciutadana és considerada clau: si es troba un senglar mort o ferit, es recomana no tocar-lo i avisar immediatament els agents rurals o els serveis d’emergència. També es demana evitar deixar menjar o residus que puguin atreure animals i extremar les precaucions a l’hora de moure’s entre espais naturals i zones urbanes.

Una situació sensible, però potencialment controlable

Els experts consideren que, si es mantenen les restriccions i es continua retirant amb rapidesa qualsevol animal mort, hi ha possibilitats reals de confinar la malaltia. El comportament territorial dels senglars i la delimitació ràpida del focus ajuden a limitar l’expansió del brot, sempre que es mantingui una gestió estricta de la mobilitat d’animals i persones.

Collserola afronta, així, un dels reptes sanitaris i ambientals més importants dels darrers anys, en un equilibri fràgil entre la necessitat de protegir la fauna, garantir la seguretat sanitària i mantenir la convivència entre l’entorn natural i l’activitat humana que envolta el parc.