La Font de la Guatlla, un barri construït des de l’associacionisme veïnal

Un teixit comunitari amb arrels profundes a Sants-Montjuïc

La Font de la Guatlla és un barri petit en dimensions, però amb una trajectòria associativa intensa que ha estat clau en la seva configuració social, urbana i cultural. Situat a la falda de Montjuïc, dins del districte de Sants-Montjuïc, el barri ha viscut durant dècades processos d’oblit institucional, amenaces urbanístiques i mancances d’equipaments que han estat compensades, en bona part, per una forta organització veïnal.

L’associacionisme ha estat, històricament, una eina de defensa col·lectiva, però també de construcció de comunitat i d’identitat pròpia.

Els orígens: entitats obreres i cultura popular

Ja a finals del segle XIX i inicis del XX, la Font de la Guatlla i el seu entorn van acollir diverses entitats recreatives i culturals d’arrel obrera. Associacions com Els Hereus (1889), El Recreu (1890), La Nova Lira d’Hostafrancs (1910) o Panxeta (1912) són una mostra de la vitalitat social del barri en un context marcat per la industrialització i la presència de població treballadora.

Aquestes entitats no només oferien espais d’oci, sinó que també actuaven com a punts de trobada, formació i cohesió social, en una època amb escasses polítiques públiques de caràcter social o cultural.

Associacionisme sota el franquisme: resistència cultural i social

Durant el primer franquisme, l’activitat associativa va quedar fortament limitada, però no va desaparèixer del tot. Un exemple destacat és l’entitat Nia Nesto (“El meu niu”, en esperanto), que va desenvolupar activitats culturals com xerrades, teatre i projeccions cinematogràfiques. Aquest espai va funcionar com un nucli de vida cultural i de pensament crític fins que, l’any 1968, va ser obligat a tancar després de la detenció d’alguns dels seus membres.

En aquest període també van perviure iniciatives cooperatives i xarxes informals de suport veïnal, que serien determinants en l’etapa posterior.

El moviment veïnal i la consolidació de l’AVV Font de la Guatlla-Magòria

El gran punt d’inflexió arriba amb la reorganització del moviment veïnal a partir dels anys setanta. El 3 de març de 1972 es constitueix l’Associació de Veïns de Font de la Guatlla, en un context de creixent mobilització ciutadana a Barcelona. Poc després neix l’Associació de Veïns i Amics de Magòria, que treballa en l’àmbit adjacent.

La fusió de totes dues entitats es produeix el 4 de maig de 1984, donant lloc a l’actual Associació de Veïns i Veïnes de Font de la Guatlla-Magòria, que esdevé l’interlocutor principal del veïnat davant l’administració.

Des de llavors, l’entitat ha estat al centre de les principals reivindicacions del barri: equipaments públics, millora de l’espai urbà, escoles, zones verdes i serveis socials.

El Centre Cívic Font de la Guatlla: un espai guanyat al barri

Una de les fites més rellevants del moviment veïnal és la posada en marxa del Centre Cívic Font de la Guatlla, ubicat als terrenys de l’antiga fàbrica Butsems. Des de 1994, la seva gestió recau en l’Associació de Veïns i Veïnes, en conveni amb l’Ajuntament de Barcelona.

El centre cívic s’ha convertit en un espai clau per a la vida quotidiana del barri, amb activitats culturals, socials i formatives, i funciona com a punt de trobada intergeneracional i de participació ciutadana.

Salvem el Turó: dècades de lluita contra l’expropiació

Una altra entitat cabdal és Salvem el Turó, sorgida per defensar les cases situades al peu de Montjuïc, especialment als carrers Dàlia, Guatlla i Chopin. Durant dècades, aquests habitatges van estar sota l’amenaça de plans urbanístics que preveien la seva desaparició.

Després d’anys de mobilització veïnal, pressió social i negociació, l’associació va aconseguir un acord amb l’administració que va permetre preservar les vivendes i obrir un procés participatiu per a la millora de l’espai públic. Actualment, Salvem el Turó forma part de la Comissió de Seguiment del procés participatiu de modificació del Pla General Metropolità (PGM) en l’àmbit de la Font de la Guatlla.

Educació, cultura i cooperativisme

El teixit associatiu del barri també s’ha articulat al voltant de l’educació i la cultura. Al barri hi ha projectes educatius com l’escola La Muntanyeta, sorgida en un context de manca de places escolars públiques. A més, la Cooperativa Magòria ofereix una proposta educativa concertada, impulsada per famílies del barri amb interès en una educació comunitària i participativa.

En l’àmbit cultural, destaquen iniciatives com els centres educatius Jam Session, dedicats a la formació musical, que han convertit la Font de la Guatlla en un pol d’atracció per a joves estudiants de música d’arreu de Catalunya i d’altres territoris.

A això s’hi sumen entitats com la Societat Coral, el Grup d’Hora 3 de la Parròquia de Santa Dorotea i altres col·lectius que han mantingut viva la vida social, festiva i comunitària del barri.

Un barri que s’ha fet a si mateix

La història de la Font de la Guatlla no es pot entendre sense el seu associacionisme. Davant la manca d’inversions, les amenaces urbanístiques i els canvis socials, el veïnat ha sabut organitzar-se per defensar el dret a viure al barri, a millorar-lo i a decidir-ne el futur.

Avui, el teixit associatiu continua sent un element central de la identitat de la Font de la Guatlla, un barri que s’ha construït, literalment, des de baix i amb la implicació constant de la seva gent.

Fonts consultades

– Associació de Veïns i Veïnes de Font de la Guatlla-Magòria

– Centre Cívic Font de la Guatlla (Ajuntament de Barcelona)

– Arxius i documentació històrica del moviment veïnal de Sants-Montjuïc

– Informacions publicades a premsa local i generalista sobre el Turó de la Font de la Guatlla

– Materials divulgatius i històrics sobre associacionisme obrer a Barcelona

– Documentació pública del procés participatiu de modificació del Pla General Metropolità a la Font de la Guatlla