La Font de la Guatlla: el barri que pren el nom d’una font amagada dins la fàbrica Butsems

El barri de la Font de la Guatlla conserva un nom que remet als seus orígens rurals, quan aquesta franja situada entre Montjuïc i la Gran Via era un indret de camps, masies i petites zones de conreu. La documentació històrica recollida per l’Arxiu Històric de Sants confirma que el topònim prové d’una font que es trobava dins del recinte de la fàbrica Butsems, al costat d’una alzina, i que va acabar donant nom a tota l’àrea. No era, per tant, una font monumental ni un element urbà, sinó una surgència natural vinculada al paisatge agrícola previ a la industrialització.

Abans de l’obertura de la plaça d’Espanya, el 1908, i de l’arribada definitiva de la Gran Via, la Font de la Guatlla era una zona de pastures i cultius. A cavall entre Hostafrancs i Montjuïc, hi havia camps d’alfals, blat i arbres fruiters, i una vuitantena de cases escampades en vuit carrers, especialment a l’entorn de l’antic carrer de Sant Fructuós. L’any 1910 s’hi va instal·lar la fàbrica de teixits Casaramona, obra modernista de Puig i Cadafalch, i poc després s’hi van sumar altres indústries que van transformar completament el paisatge.

La fàbrica Butsems, situada al vessant del turó, va ser una de les instal·lacions industrials més destacades del barri fins a la seva desaparició el 1978. En el seu interior hi havia la font dita de la Guatlla, que la memòria popular i els primers veïns van mantenir com a referència toponímica. L’activitat industrial i els abocaments que va patir la muntanya de Montjuïc al llarg del segle XX van fer desaparèixer la surgència natural, que ja no és visible des de fa dècades.

Durant els anys trenta i quaranta, el barri va créixer amb força arran de la proximitat de l’Exposició Internacional del 1929 i de l’arribada de noves fàbriques i equipaments. L’ambient rural va desaparèixer progressivament després de la Guerra Civil, i el territori es va anar omplint de carrers i habitatges que van configurar la trama urbana actual. Alguns noms de carrer, com Dàlia, Gessamí o Crisantem, recorden encara el passat de jardins i conreus.

Tot i la transformació del seu entorn, el barri ha mantingut al llarg del temps una forta tradició associativa. Ja el 1889, abans que existís la denominació actual, s’hi va crear la primera entitat d’esbarjo, Els Hereus, al carrer de Sant Fructuós. Posteriorment, agrupacions com El Recreu, la Nova Lira o el cor Panxeta van contribuir a consolidar un teixit social molt actiu que ha perdurat fins avui.

Avui, la Font de la Guatlla continua sent un barri petit i tranquil, amb un passat industrial que encara és visible en alguns dels seus edificis i amb un nom que conserva la memòria d’una font desapareguda però decisiva per entendre els seus orígens.