Els robatoris de coure a Montjuïc afecten greument diversos equipaments esportius

Redacció
Jan 19
2 min de lectura

Diversos equipaments esportius situats a la muntanya de Montjuïc han patit, en els darrers dos anys, una successió de robatoris de cablejat de coure que han provocat interrupcions en l’activitat esportiva i un impacte econòmic rellevant per a les entitats que els gestionen. Els fets afecten, com a mínim, el camp de rugbi de la Foixarda, el camp de beisbol Carlos Pérez de Rozas, l’estadi d’atletisme Joan Serrahima i les instal·lacions de l’hípica.

Segons les dades recollides, en aquest període s’han registrat almenys sis robatoris, principalment durant la nit, aprofitant la baixa afluència de persones i l’extensió de la zona. Els lladres s’enduen el cablejat de coure, fet que deixa els equipaments sense subministrament elèctric i obliga a suspendre entrenaments, competicions i altres activitats programades.

Les entitats afectades assenyalen que els danys no es limiten a la pèrdua del material sostret, sinó que inclouen també el cost de reparació de les instal·lacions i la reposició del sistema elèctric. En alguns casos, la despesa acumulada per aquests robatoris s’enfila fins a desenes de milers d’euros en un període relativament curt, una càrrega difícil d’assumir per a clubs esportius amb pressupostos ajustats.

Els Mossos d’Esquadra reconeixen que el robatori de coure és una problemàtica recurrent i que sovint està vinculada a grups organitzats que coneixen bé les instal·lacions i actuen amb rapidesa. Des del cos policial s’ha reforçat la vigilància a la zona, incloent-hi patrullatges i dispositius de control, tot i que admeten que les característiques de Montjuïc —una àrea extensa, amb zones boscoses i poca il·luminació en alguns punts— dificulten una supervisió constant.

Des dels clubs i gestors dels equipaments també es posa de manifest la degradació d’alguns espais de l’entorn, on es detecten botellots i altres usos irregulars de l’espai públic, factors que, segons apunten, afavoreixen la comissió d’aquest tipus de delictes. Malgrat això, les solucions proposades, com ara reforçar la seguretat privada o ampliar els sistemes de videovigilància, generen dubtes sobre la seva eficàcia real i sobre qui n’hauria d’assumir el cost.

El cas de Montjuïc s’inscriu en un context més ampli de robatoris de coure arreu de Barcelona i de Catalunya, un fenomen vinculat al valor del metall al mercat i que afecta tant equipaments públics com infraestructures i obres. Les entitats afectades reclamen mesures estructurals que vagin més enllà de les actuacions puntuals i permetin garantir la continuïtat d’uns espais esportius que tenen una funció social i comunitària rellevant per a la ciutat.

Fonts consultades