El Poble-sec, un barri amb identitat pròpia entre la falda de Montjuïc i l’avinguda del Paral·lel

Les tres xemeneies

El Poble-sec és un dels barris més singulars del districte de Sants-Montjuïc. Situat entre l’avinguda del Paral·lel i la muntanya de Montjuïc, ha esdevingut al llarg del temps un espai marcat per la diversitat social, la vida cultural i un teixit veïnal que ha mantingut un caràcter propi malgrat els constants canvis urbans de la ciutat.

Un barri que va néixer abans de l’Eixample

El desenvolupament del Poble-sec s’inicia a mitjan segle XIX, en un moment en què la zona encara era un entorn rural amb hortes i petites construccions. Abans que el Pla Cerdà transformés Barcelona, moltes famílies —sobretot procedents del Raval i d’altres punts de Catalunya i de la península— van començar a instal·lar-s’hi, convertint-lo en una mena de primer eixample popular de la ciutat.

La industrialització hi va arribar relativament tard, però quan ho va fer va marcar profundament el territori. La presència de fàbriques i tallers tèxtils va incrementar la necessitat d’aigua, deixant sense recursos una zona que fins aleshores havia estat humida i amb fonts naturals. D’aquí neix el nom del barri: un “poble sec”, literalment, que reflecteix tant una realitat geogràfica com un període de transformació accelerada.

Un assentament obrer i divers

L’arribada de treballadors d’arreu va donar al Poble-sec un caràcter obrer que s’ha mantingut fins avui. Les cases baixes, els carrers estrets i les places petites van configurar un urbanisme proper i de convivència intensa, que encara avui és visible a espais com la plaça del Sortidor o els carrers que s’enfilen cap a Montjuïc.

Amb el pas de les dècades, especialment al llarg del segle XX, el barri va rebre també diverses onades migratòries internacionals que han contribuït a una identitat multicultural. Avui, conviuen al Poble-sec famílies de llarga tradició al barri amb població nouvinguda d’arreu del món, fet que es reflecteix en els comerços, la gastronomia i les activitats culturals.

La vida cultural com a eix vertebrador

El Poble-sec està estretament vinculat a la història de l’oci i l’espectacle de Barcelona. La seva proximitat al Paral·lel, antiga avinguda dels teatres i la música popular, va afavorir una intensa activitat artística. Equipaments emblemàtics com El Molino, el Teatre Apolo, el Condal o el Victòria han format part del paisatge cultural del barri i han influït en la identitat col·lectiva.

Aquest entorn ha afavorit també l’aparició de noves iniciatives culturals i socials. Centres cívics com l’El Sortidor o projectes comunitaris han impulsat programes de música, arts escèniques i formació, reforçant l’esperit participatiu i creatiu del barri.

Un dels espais més reconeguts és el carrer Blai, convertit en un eix de restauració i vida social. Tot i que en els darrers anys ha estat objecte de debat veïnal pel creixement de l’oferta gastronòmica i la pressió turística puntual, continua sent un punt de trobada habitual per a molts veïns.

Un territori als peus de Montjuïc

La relació entre el barri i la muntanya de Montjuïc és estreta i simbòlica. Molts dels carrers que s’hi enfilen conserven la sensació de barri de pendent, amb espais tranquils i vistes que contrasten amb l’activitat dels carrers més propers al Paral·lel. Montjuïc ofereix als veïns zones verdes, equipaments culturals i esportius i un espai de respir en una de les zones més denses del districte.

Identitat i comunitat

El Poble-sec no s’entén sense el seu teixit associatiu, que ha tingut un paper fonamental en la construcció del barri i la defensa de les seves necessitats. Les entitats veïnals, culturals i socials han estat protagonistes en moments clau de la història recent, des de la reivindicació d’equipaments fins a la preservació d’espais públics i la promoció de la convivència.

Aquest teixit s’ha mantingut actiu al llarg dels anys i continua representant una part essencial de la vida del barri. En un context de transformació urbana i pressió immobiliària creixent, la participació comunitària es manté com un element central per entendre la realitat present del Poble-sec.