Crítiques per l’actuació de l’Ajuntament de Barcelona al desallotjar l’assentament de la Zona Franca
- Redacció
- 5 days ago
- 2 min de lectura
Un macrodispositiu encapçalat per l’Ajuntament de Barcelona, el Consorci de la Zona Franca i diversos cossos policials ha retirat part de l’assentament de persones sense llar al carrer 2 del polígon industrial de la Zona Franca. Les autoritats municipals han justificat l’actuació per «raons sanitàries» relacionades amb la presència de rosegadors i la necessitat de fer tractaments químics al terreny, però entitats socials i col·lectius de suport a persones en situació de sensellarisme han denunciat que es tracta d’un desallotjament encobert, sense garanties i sense solucions reals d’allotjament dignes.
Segons la informació de la Directa, efectius de la Guàrdia Urbana, els Mossos d’Esquadra i agents del Cos Nacional de Policia han procedit a fer fora les persones que vivien en tendes de campanya al llarg de diversos trams del carrer 2, argumentant que calia sanear la zona per combatre una suposada plaga de rates. En paral·lel, imatges de serveis municipals retirant pertinences i utilitzant maquinària per treure estructures de camp indiquen que gran part dels objectes personals s’han acabat descartant com a residus, una acció que diverses entitats han criticat durament.
Representants de la Confederació Sindical d’Habitatge de Catalunya (COSHAC) i de l’entitat Papers per a Tothom han alertat que aquesta operació no només desplaça les persones afectades a punts propers del mateix polígon o de la Ronda Litoral, sinó que no ofereix un sostre estable ni accés garantit a recursos socials i d’atenció personalitzada. També s’ha assenyalat que alguns dels qui vivien a l’assentament havien estat desallotjats prèviament d’altres punts de la ciutat, reflectint la cronificació i manca de respostes estructurals a la situació de sensellarisme a Barcelona.
Fonts municipals han insistit en la necessitat de l’actuació per motius sanitaris i han afirmat que es manté el diàleg amb les persones afectades perquè puguin accedir als serveis socials existents. Tanmateix, els col·lectius consultats han qüestionat la transparència del procediment, la denominació de “neteja sanitària” com a cobertura d’un desallotjament i la manca de mecanismes legals clars per garantir drets bàsics.
En paral·lel, figures polítiques com el líder del Partit Popular a Barcelona han fet pressió sobre l’administració perquè intervingui amb més contundència, denunciant «inseguretat» i reclamant el desallotjament immediat de camps informals, una posició que ha generat debat públic sobre les formes i els objectius de la intervenció municipal.
La situació al barri posa en relleu la complexitat i insuficiència de les respostes actuals a l’exclusió residencial i el sensellarisme a Barcelona, així com les tensions entre enfocaments assistencials, d’emergència sanitària i pressions polítiques que condicionen com es gestionen aquests escenaris.
Fonts consultades
- Directa.cat: cobertura detallada de l’actuació de l’Ajuntament i del Consorci a l’assentament de la Zona Franca, amb testimonis de persones afectades i entitats socials, i descripció de l’operatiu policial i municipal.
- Metrópoli Abierta / Europa Press: informació sobre la justificació oficial de l’operatiu per motius de salubritat i l’èmfasi municipal que no es tracta formalment d’un desallotjament.
Aquest diari és independent i comunitari. Més informació sobre qui som.
Comentaris