Convertir els més petits en cineastes per crear arrelament: el cas del Poble-sec

Convertir els més petits en cineastes per crear arrelament: el cas del Poble-sec

Un projecte educatiu i cultural impulsat al barri del Poble-sec aposta pel cinema com a eina perquè infants i joves coneguin millor l’entorn on viuen i hi estableixin vincles més sòlids. La iniciativa, titulada El meu barri és un món, s’adreça a nens i nenes d’entre 8 i 12 anys i està impulsada pel col·lectiu La Maleta del Cinema, vinculat a l’Associació Cultural de Dones per a la Recerca i l’Acció (ALIA).

El projecte va començar el setembre passat i parteix d’una constatació clara: molts infants tenen un coneixement limitat del seu propi barri, especialment en contextos urbans amb alta mobilitat residencial i diversitat d’orígens. Davant d’això, la proposta utilitza el llenguatge audiovisual com a eina pedagògica per observar, preguntar i interpretar el territori més proper.

Les activitats s’han desenvolupat al Centre Cívic El Sortidor, amb la participació d’alumnes procedents de tres centres educatius del Poble-sec i de Ciutat Vella. A través d’una maleta amb objectes vinculats a la memòria del barri —entre ells, elements relacionats amb la figura d’una antiga mestra, Isabel Costa—, els infants han fet recorreguts pel Poble-sec, han conversat amb veïns i veïnes i han recollit històries del passat i del present del barri.

El treball combina diferents formats audiovisuals, com el documental, la ficció, l’animació i les entrevistes, amb l’objectiu que els participants no només aprenguin nocions bàsiques de cinema, sinó que també esdevinguin narradors del seu propi entorn. El resultat final dels tallers es presentarà en una projecció oberta al públic el pròxim 18 de febrer, a les sis de la tarda, al Centre Cívic El Sortidor, seguida d’un col·loqui amb els infants i l’equip del projecte.

Des de l’organització assenyalen que aquest tipus d’experiències poden contribuir a reforçar el sentiment de pertinença al barri, especialment entre famílies arribades recentment, que sovint hi poden reconèixer relats propis de migració i adaptació. Tot i això, admeten que l’impacte real sobre l’arrelament comunitari és difícil de mesurar i que, de moment, es basa principalment en observacions qualitatives i testimonis recollits durant el procés.

Fonts consultades:

– CulturaB

– Linia Sants (LiniaXarxa)