Barcelona intervé l’assentament de la Zona Franca i les persones afectades es reubiquen temporalment sense solució definitiva

Les persones que vivien a l’anomenat assentament del carrer Número 2 de la Zona Franca, considerat actualment el més gran de la ciutat, s’han reubicat en zones adjacents després d’una actuació municipal motivada per qüestions sanitàries, segons han explicat fonts oficials. El consistori i el Consorci de la Zona Franca han afirmat que els treballs de sanejament i desratització obliguen a impedir temporalment la pernoctació en un tram concret del campament, però no han anunciat cap pla estructural per a una solució permanent d’habitatge per a les persones afectades.

L’operació s’ha desenvolupat a primera hora del matí amb la presència de la Guàrdia Urbana, els Mossos d’Esquadra i equips de serveis socials. Les autoritats han justificat la intervenció en la detecció d’una elevada presència de rosegadors i en la necessitat de preservar la salut pública, tant de les persones que vivien a la zona com dels treballadors del polígon. Com a mesura preventiva, s’han utilitzat productes químics i tractaments fitosanitaris i s’ha acordat que, mentre durin aquests efectes, no es pugui acampar en el tram concret.

Malgrat això, representants municipals han remarcat que no es tracta d’un desallotjament complet sinó d’una actuació sectoritzada: les persones afectades han pogut traslladar les seves tendes a altres parts del solar que no estan incloses en el tractament sanitari i continuar pernoctant dins de l’àmbit general de l’assentament. Des del consistori s’ha assegurat que els residents havien estat informats amb antelació i que els serveis socials ofereixen acompanyament.

Diverses persones que viuen en aquest espai han relatat que el motiu de les rates apareix com a justificació oficial, però que la plaga és un problema de fa mesos i que la reubicació no resol la manca d’un sostre digne estable. Algunes d’aquestes persones s’han traslladat a uns terrenys a prop de la ronda del Litoral, a uns 500 m de distància, on s’han tornat a plantar les tendes, tot i que manifesten incertesa sobre què passarà si aquestes zones volen ser també allunyades.

Entitats socials, com la Fundació Arrels, han qualificat l’actuació municipal de “desallotjament encobert” i han criticat la manca de garanties i de plans d’habitatge dignes i duradors per a les persones en situació de vulnerabilitat. Aquest tipus de reubicacions, segons aquestes organitzacions, només traslladen el problema sense oferir alternatives estructurals ni accés a recursos residencials adequats.

Fins ara, l’Ajuntament no ha anunciat cap mesura de llarg termini per integrar de manera estable aquestes persones en circuits d’habitatge públic o protegir-les dins de polítiques socials de major abast. La intervenció actual queda marcada, per tant, com una resposta temporal per motius de salubritat, i no com una solució definitiva a l’emergència habitacional que representa l’assentament de la Zona Franca.

---

Fonts consultades:

— betevéInformació sobre el trasllat de persones de l’assentament de la Zona Franca a un terreny privat i el context de l’actuació municipal.

— 3Cat / 324Detalls de la intervenció per motius de salubritat, abast sectoritzat de l’actuació i posicionament institucional.

— AraContext social i crítiques d’entitats sobre el caràcter temporal de la reubicació i la manca d’alternatives estructurals d’habitatge.

---

Aquest diari és independent i comunitari. Més informació sobre qui som.